ACTUALITATS / ACTUALITÉS                                       (Page d’accueil)

TOPIN DE LENGA au MUSÈU Joana De LABRIT

lo dimèrcs 07 de heurèr de 2024 :

 

La tête dans les étoiles

Dans le cadre des activités du collectif Topin de lenga,

Cultura de Noste et le Musée Jeanne-d’Albret présentent l’exposition À la découverte du ciel de Gaston Febus à nos jours, réalisée par l’Escòla Gaston Febus, qui chemine de Salies-de-Béarn, à Sauveterre et Navarrenx, elle est accueillie,à Orthez, au Musée Jeanne-d’Albret, du 1er au 29 février, aux heures d’ouverture du Musée (du mardi au samedi, de 14 à 18 h), entrée libre.

Cette exposition, a été créée à partir de l’un des chapitres de L’Elucidari, qui est la version en béarnais d’une encyclopédie écrite en latin au 13e siècle. La mère de Gaston Fébus l’a faite traduire vers 1350, pour l’éducation de son fils. 10 panneaux montrent l’état des connaissances, au Moyen-Âge et 6 panneaux montrent les grandes découvertes faites jusqu’à Orthez.

Mardi 6 février 18h30 au Musée Jeanne d’Albret.

À Saint Gaston, le ciel est bon !

Les planètes toutes bien alignées, le mardi 6 février, (jour de la Saint Gaston !) à 18 h 30, les conférences de Francis Beigbeder et Rémy Cabanac, La tête dans les étoiles, les pieds sur terre, se tiendront au Musée du Protestantisme Jeanne-d’Albret à Orthez. Conférence introductive en gascon, proposée par l’ingénieur de recherches et spécialiste de la langue, Francis Beigbeder*. Rémi Cabanac* nous entretiendra ensuite, en français, de L’origine de la vie et des récents progrès de la connaissance.

* Francis Beigbeder ingénieur de recherche à l'Observatoire du Pic du Midi. Linguiste amateur en lexicologie gasconne : noms d'oiseaux, de plantes, toponymie…

 

* Rémi Cabanac astronome (CNAP), Institut de Recherche en Astrophysique et Planétologie, Observatoire Midi-Pyrénées, Université de Toulouse III, Paul Sabatier, directeur scientifique de l'observatoire du Pic du Midi.

ETH CAP ENAS ESTELAS, ETHS PÈS SUS TÈRRA.

-2009 annada de l'astronomia, 400au anniversari de Galileo Galilei, tanben eth lançament peraNASA de Kepler, "tà cercar planetas abitables".

-Atau qu'em passats a l'amagat dera "cèrca de la vita" ara "cèrca de planetas abitables", ua formula ambigüa, e cèrcam ua navèra America ?

-En fèit non, los scientifics deth projecte qu'an precisat que cercavan sonque era maison d'E.T.!

-Que cau estar clar pensi, tà nosautis umans que i a un sol planeta abitable, n'i aura pas nat arrecambi, aqueths planetas abitables seran tostemps tròp luenh tà nos i tresmudar, que cau donc preservar era nosta bèra maison blua !

-Que vos perpausi donc entad aquera annada der’Astronomia aqueth article sus eths noms gascons deths astres.

-Que cau saber que er’Union Astronomica Internacionau que preconiza d'arrespectar totas eras culturas deu Món tara denominacion deths objectes deth ceu.

-Que podem har coma eras autas lengas ua nomenclatura scientifica e tanben sauvar eras denominacions popularas, en efèit desempuish tostemps eths nostes davancèrs qu'an observat eth cèu dab eths loés uelhs e qu'an vist hèra de causas qu'an interpretadas segón era loa cultura, atau qu'an vist : pastors, caçadors, crabèras, carriòts, prats, camins, bastons, husèths … eth ceu qu'èra abitat per eths madeish, eths loés sauneis, eth loé tribalh, era loa vita sus tèrra lançada en eth cèu, atau qu'èra e qu'ei tostemps atau.

Estelas e esteladas

-Abans Galileo e’ra sua luneta, eths òmis qu'an observat eth cèu sonque dab eths loés uelhs. Dab un tau "instrument" que podevan véger quauque milierats d'estelas immobilas eras uas per rapòrt aras autas.

-Pendent longtemps eths òmis qu’an pensat qu'eran totas ara madeisha distáncia sus “er'esfèra deths fixes", enter era Tèrra e aquera esfèra se mavèvan eths planetas.

-Puish qu'an identificat grops d'estelas, e per catasterizacion, projeccion d'èstes mitics sus aqueths asterismas, qu'an nomenat eras constellacions o esteladas en gascon.

-De fèit eras estelas deras constellacion que son pròche sonque dens un madeish angle de vista, que son donc esteladas juste per ilusion d'optica !

-Atau Orion, ua deras mei importanta, dens la mitologia grèca qu'era vista coma un caçador viatjant a l'orizont sus mar e sus tèrra, ua legenda pròche dera deth rei Artús, castigat a caçar moscas en eth cèu per'eternitat.

-En gascon aquera estelada qu'a mantuns noms : "Eths bastons", "eths tres bordons", (baston de montanha o deth romiu), "eths tres hustets" (cuenhs de boes).

-En efèit aquera constellacion que forma un rectangle, deras espatlas aus pès deu caçador, dab tres estelas arremercablas a la cinta.

-L' estela màger Betelgeusa (estela der'espatla en arabe) que luzi sus er'espatla dreta. Eth nom gascon que sembla evocar mei un pastor o un boscassèr qu'un caçador, mes cada cultura qu'a eths sués eròis !

Quauques autas constellacions son nomentadas en gascon :

-Atau "eth car deu cèu", "eth car triomfau", "eth carriòt de David", set estelas que son vistas peths gascons com un car non pas coma ua ossa.

"Un car sens mul (mulet) ni mitron (baudet)" !

-A còps eras tres estelas deth timon que son distinguidas : "eths tres husèths", dilhèu eth car qu'era

vist tanben coma ua hialèra. E r'estelada sòr : "Eth petit carriòt", pas mei vist tanpòc coma ua osseta !

-Un auta estelada celèbra : "Era cloqueta" (houlette de bergère), tanben aperada "eras set crabèras", Eras Pleiadas der'antiquitat, perseguidas peras ardors d'Orion, ua n'ei pas vededèra, velada

tà s'estujar deth caçador ça'm-par !

-A saber si eth noste pastor e perseguiva tanben eras set crabèras?

Eras Pleiadas que hen partida dera constellacion deth Taure.

 

-Entad acabar dab eths noms populars "Eths dus pastors" entaths bessons Castor e Polux ! hilhs de Zeus, harairs inseparables !

-Plan segur que i a d'autas constellacions, n'ei pas un problema de las nomentar en gascon dab noms equivalents deths deras autas lengas : Can de caça, Canhòt, Lèbe, Serp, Agla, Marro, Drac, Leon,

Lira, Peish, Voupeta, Luzert, Boèr …

-Atau que cau har uelhs coma lugrans tà espiar eth cèu on liran eras estelas, a còps se n'ètz pas tròp malastrucs que i vegeratz "estelas codivas" o "estelas que caden" e plan segur eth leitós "camin de St Jacme"; non pas ua constellacion, mes era nosta galaxia, ua vertadèra estelada.

Planetas, dius e dias

-Deth grèc "planêtês" (astres errants), atau vists per eths ancians per oposicions aras estelas que pareishen fixes sus ua esfèra.

-Atau que i avèva set planetas observables dab sonque l'uelh, e aperadas dab noms de dius : "Sol o Soliculus, Luna, Mars, Mercurius, Jupiter, Venus, Saturnus", qu'an dats en gascon : Sou o solelh, Lua, Mars, Mercuri, Jupiter,Vènus, Saturn.

Vènus qu'ei aperada tanben eth lugran (lutz gran) en lengatge popular.

-Avant era revolucion coperniciana (1543), era Tèrra considerada coma centre deth Univèrs n'èra pas comptada e ath contra eth Solelh, mavedís, qu'èra considerat coma un planeta.

Eths dias dera setmana qu'avèvan près eths noms deths set planetas :

"Dies solis, dies Lunis, dies Martis, dies Mercolis, dies Jovis, dies Veneris, dies Saturnis"

-Aqueths genitius deth latin tardiu qu'an dat en gascon :

diluns, dimarts, dimercs o dimècres, dijaus, divés o divendres.

-Dab di(a) davant coma en eths autes dialectes occitans e catalans, ath contra deth francés e deth italian.

-Qu'aurem devut aver tanben dissaturns e dissous, coma dens eras lengas germanicas (Saturday, Sunday …), mes era crestianizacion qu'ei passada per atieu e qu'avem dissabte e dimenge, respectivament dia deth sabat e dia deth Sénher.

-Plan segur dab eths instruments d'optica l'òmi a la seguida de Galileo (1609) qu'a observat d'autes planetas e eths loés satellits, atau : Uranus (1781), Neptune (1846) e Pluton (1930), mes aqueth darrèr, tròp petit, desclassat coma planeta desempuish 2006.

-Que i a pòc de temps eras sondas planetaras, Mariner, Venera, Pionner, Viking, Voyager … que son anat véger de près tots aqueths astres mitics ! Tanben l'òmi qu'a començat d'observar, desempuish

1990, exoplanetas, planetas ar'entorn d'autes estelas, 373 descobèrts ath dia de uei, dilhèu daubuns abitables … mes sonque per ET !

Navèths objectes celèstes

-Tanben dab er’ajuda d’instruments poderós eths astronòmes qu’an descobèrt navèths objectes celèstes, e qu’an inventat noms tà los aperar.

-Que son noms internacionaus e eth gascon que pòt seguir shens granas dificultats, atau : Quasars, pulsars, traucs negres, nanas blancas o brunas, amàs globulars, eishamis estelars, novae, supernovae, subersauts gama …

Francis Beigbeder, 2009

TOPIN DE LENGA au MUSÈU Joana De LABRIT

lo dimenge 07 de genèr de 2024 :

 

 L'istòria deu protestantisme bearnés 

COURS DE CHANT 

Los obraders 2023/24 /Les ateliers 2023/24

Los obraders de canta que's van tornar aviar. Com los ans passats, CdN qu'organiza taus aderents un obrader de canta tot mes. Aqueste an, lo Bastien MIQÈU que vienerà tà ns'apréner cantas navèras e tà'ns har tribalhar las qui avem apresas dejà.

Que serà los dimèrcs

27/09/2023 - 08/11 - 06/12 - 17/01/2024 - 28/02 - 27/03 - 24/04 - 05/06 - 03/07,

au centre Sociocultrau d'Ortès (entrada peu parcatge de cap a la maison Batcave), a comptar de 8 òras deu ser, com l'an passat.

COURS DE LANGUE 

Tà apréner la gascon / Pour apprendre le gascon

 

Dus cors de lenga (durada 1 h e mieja) entaus començants e entaus confirmats, au Centre Socioculturau a Ortès.

Deux cours de langue (durée 1 h et demie) pour débutants et pour confirmés au Centre Socioculturel à Orthez . 

 

ENTRESENHAS MEI / RENSEIGNEMENTS : 06 87 53 15 44, Valérie DEFRESNE.

 

Los cors de Gascon qu'auràn lòc a Ortès au Centre Socio-Culturel Sala 7 R.D.C

tà tots los nivèus:
LO DIMARS de 18H30 A 20H00
Grop d'aprenents debutants o qui an hèit un an de gascon o mei, sii dab nocions.

LO DIJAUS DE 18H30 a 20H00
Grop d'aprenents qui an hèit dus ans o mei de gascon.

Topin de lenga  Clicar "aciu" sus lo ligam 

Los Topins e animacions per viéner :

 

-22 d'octobre : Los camparòus per Cristau, 9h à la ferme Prat, quartier Lasbordes à Salias

-Fin d’octobre : aprestar la cama de l’arbo causit tà la Halha de Nadau

-19 de noveme : la Batalha d'Ortès a la Mairie de St Boès per Joan Marc Lagouarde

-15 de deceme : Lo Quaucom/Picahòu tà las escòlas : que haràn hrèita adultes tà acompanhar (que i deverén estar 110 mainats !) a Salias

-17 de deceme : conferéncia a Sauvatèrra a l'ASEC Los noms de las estelas e de las constellacions en òc e en cat. per l'Escòla Gaston Fèbus

-22 de deceme : de non pas desbrombar la Halha de Nadau a Sauvatèrra a l'embaish de l'esplanada de la maison comuna dab la Fabricoteria

- dimenge 7 de genèr a 10h: lo musèu Joana de Labrit a Ortèz per Ania e MC Hourdebaigt

-4 de heurèr : La Condelèra per Cristau a Salias aus Andins

-17 de març : conferéncia sus Jan deu Sabalòt, Molia? per Crestian Lamaison  a Sauvatèrra a l'ASEC

-13 d'abriu : au parat deu Primtemps de l'arribèra : Conferéncia Los grans viradís de l'astronomia per l'Escòla Gaston Fèbus a Sent Pèr de Lèren

-18 d’abriu : a Salias Sala de la Muda Conferéncia Lo libe de l’Elucidari per l'Escòla Gaston Fèbus

-12 de mai : las orquidèas per Cristau a Salias

PRESENTACION CULTURA DE NOSTE